- 1ª opción: Islandia
- 2ª opción: Islandia
- 3ª opción: Islandia
Sincerament, els motius de la meva evident preferència per un país com Islàndia són eminentment personals i estan fortament arrelats a les meves experiències. El motiu, segurament, estarà lluny de les pretensions burocràtiques amb les que hauria d'emplenar aquest espai; ara bé, la honestedat amb la que exposo els motius no s'ha de confondre amb una falta de seriositat ni amb un cert regust “infantil”. Ans el contrari, el caràcter essencialment vital i passional del motiu per el qual vull marxar becat a Islàndia li atorga -si menys no per respecte- un cert caire seriós a l'assumpte.
Resulta que, quan jo freqüentava els centres hospitalaris per tal de donar solució a la meva malaltia, una molt bona amiga em va deixar certa música per tal de poder dur amb més ànims la meva lluita. Aquella música, més pròpiament dit, aquell grup es convertí en la banda sonora de la meva esperança entre les aparentment blanques parets de la sanitat. Em donava tanta força per tirar endavant que vaig decidir investigar l'origen del grup: provenien d'Islàndia. Un cop a casa, vaig recopilar informació sobre aquell país: el seu paisatge, la seva cultura, la seva gent, les seves religions, el seu clima, la seva literatura... com més anava, més encuriosit estava per descobrir aquell país.
Sé que, al cap i a la fi, descobrir un país no és més que descobrir-se a un mateix; per això mateix, sé que podria realitzar l'erasmus a un destí de la meva titulació; amb tot, el delit -segurament infantil- que m'impulsa a conèixer-me a través d'Islàndia es prou fort com per arriscar-me a no obtenir una plaça segura en una altra destinació.
Motius per a la realització de l'intercanvi.
Una de les principals motivacions que m'ha endut a demanar un intercanvi d'erasmus és l'assoliment de noves experiències: viure lluny de casa i tenir tot el pes de la responsabilitat a sobre; sabent que, en moltes ocasions, estaràs sol i que només et tindràs a tu mateix per resoldre els problemes. Crec que, tot plegat, pot constituir un bon ambient per engendrar o acabar d'assolir aquesta pretesa maduració. Un altre motiu, potser n'és el principal, pel qual vull marxar d'Erasmus es per un fet que em va ocórrer fa uns quants anys, vaig patir una malaltia que, si ja ha estat curada, em va deixar importants seqüeles: entre elles, la més important fou una inseguretat pregona pel que fa a tot allò relacionat amb el meu benestar físic, psicològic i, de retruc, en tots els meus projectes acadèmics. Una bona prova la tinc en la ingent quantitat de NP del meu expedient i en la quantitat de projectes tirats enrere. Crec que ja és hora de deixar aquesta etapa d'inseguretat enrere, d'aferrar-se a l'esperança i mossegar les ganes i l'empenta per tirar endavant nous propòsits; i, evidentment, res millor per recuperar la seguretat en un mateix que en la inseguretat que s'esdevé de la vida, en molts casos solitària, a l'estranger. A banda, crec que el fet d'estudiar en un altre país i amb una altra llengua, acabaran de despertar l'esperó lluitador i ambiciós que quedà soterrat sota la inseguretat. Per acabar, estic encuriosit per saber quin caràcter pren la cultura, la filosofia i la religió en un país, tan exòtic per a mi, com Islàndia.
Seguramente, un texto plagado con un espíritu de captatio benevolentiae, quizás algo demagógico pero -sin embargo- ilustra de alguna manera, o de ninguna, lo que espero y en lo que desespero.
